CONCLUSIONS FINALS

Voldria iniciar les conclusions finals, esmentan la particularitat del meu Pràcticum I, doncs aquestes han modificat el plantejament inicial del mateix i han fet que el Pràcticum I, hagi estat un Pràcticum un pel diferent, potser, de la majoria.
L'Institut on he desenvolupat el Pràcticum I, és a on treballo, com a Educador d'Educació Especial. 
Així la proposta inicial d'hores de pràctiques va plantejar-se, des d'un aspecte molt més presencial, posteriorment (m'incrementen en cinc hores més lectives i enguany el centre fa jornada intensiva) ho és menys, realitzant més hores de pràctiques per la tarda, enfocades a recerca d'informació, estudi de casos i documentació.

Ans al contrari del que pot semblar, particularment a suposat per a mi un enriquiment enorme, no tant sols pels aspectes d'intervenció directa, sinó també pel coneixement estructural i també estratègic del funcionament del centre en general, per l'especificació professional i funcions del psicopedagog del centre, així com també pel coneixement del rol que desenvolupa i de la incidència que aquest té en el centre (particularment penso que la figura del psicopedagog és sovint difícil i a estones un tant solitària). No sempre tots els docents entenen les funcions d'aquest o pensen que no és un professional estrictament necesari. Sigui com sigui, el psicopedagog és una mescla de relacions públiques, investigador, dinamitzador, mediador, orientador, consultor, facilitador i cohesionador de situacions i persones. Realment díficil, però no per això, menys motivador, ans el contrari, penso que és un professional amb un perfil apasionant.

També crec profundament, que una de les funcions importants del psicopedagog, és crear una certa cultura psicopedagògica, que vagi calant de manera progresiva i positiva en tot el cos docent i equip directiu. Cal doncs explicar, aprendre i aprehendre, dialogar, renovarse contínuament de conceptes, teories, metodologies i instruments, que puguin compartir-se en la quotidianeitat del centre amb el companys. Cal apropar-se desde la psicopedagogia i com a psicopedagogs a les realitats i maneres de veure dels altres, cal fer simbiosis cultural... cal fer un cafè de tant en tant. 

I és clar, en la posibilitat de crèixer i formar-nos com a psicopedagogs, la guia, atenció, consells i orientacions del tutor de pràctiques, Julià (per part del centre) i l'Anna (per part de l'UOC), són i es fan imprescindibles i necesaris. GRÀCIES, per l'acompanyament i l'atenció.

CAS 6

Demanda de la intervenció
La tutora de l'alumna, sol·licita seguiment psicopedagògic perquè és del parer que li manca ajut en l'organitazació dels seus estudis.
La mare dón autorització per passar-li tests si és creu necesari.

Dades i observacions personals i acadèmics a destacar

• Té interés en les assignatures, però amb mancances i no sempre fa la feina
• Es distreu massa a l'aula
• Seria necessari repàs en les diverses matèries

L'alumna té dictàmen. Va a reforç de català, castellà i matemàtiques. Li costa progresar i ara com ara, els resultats són molt poc satisfactoris. La tutora suggereix a la mare que li cerqui reforç de totes les matèries fora el centre i aquesta accedeix a fer-ho. 
L'alumna necesita contínuament un referencial adult que l'orienti i l'ajudi en matèria d'estudi i treball.

Entrevista personal 1. (Seguiment psicopedagògic)

• L'organització de la llibreta, agenda i apunts en general, resten força bén estructurats
• S'apunta la feina escolar
• Es parla amb ella de les possibles dificultats que hi pot trobar en el dia a dia de les matèries i del centre
• Se li proposa dues entrevistes més per a administrar-li el test de Matrius Progressives de Raven i el CEA, Qüestionari d'Estratègies d'Aprenentatge

Entrevista personal 2. (Test de matrius progresives de Raven)

Se li administra el test de matrius progresives de Raven, amb un resultat per sota del promig de capacitat intel·lectual, CI= 85 (mitja 100).

Entrevista personal 3. (Test CEA) )

Se li administra el test CEA (Qüestionari de Estrategies d'Aprenentatge), amb una escala de sensibilització baixa en quan a motivació, actitud i control emocional.  

Escala d'elaboració, molt baixa, referent a elaboració, organització i selecció de la tasca a fer. Escala de personalització baixa, referent a transferència, pensament creatiu i crítci i recuperació de conceptes previs. Escala de metacognició, referent a planificació i avaluació, molt baixa i referent a l'autoregulació alta.

Reflexions generals

Cal centrar-se en les estratègies d'aprenentatge per a millorar el seu rendiment acadèmic i en conseqüencia augmentar la seva autoestima, fet que li facilitaria en cert grau, una interelació amb els iguals més positiva.

Aspectes a tenir en compte:

• Se li han d'asignar tasques de treball més sencilles i cal argumentar, perquè i cal anar augmentant el nivell de dificultat per a què vegi que de manera gradual és molt més factible
• Cal reestructurar el com i l'horari del temps dedicat a l'àmbit curricular-acadèmic
• Cal anar cumplint la reestructuració anteriorment esmentada
• Aumentar les seves estratègies d'aprenentatge metacognitives 
• Motivar-la i dotar-la d'instruments en la creació del pensament crític i creatiu

TEST DE MATRIUS PROGRESSIVES DE RAVEN

TEST CEA (QÜESTIONARI ESTRATÈGIES APRENENTATGE)

CAS 5

Demanda de la intervenció
A demanda de la tutora, aquesta demana al psicopedagog que estudii i intervingui en el cas d'una alumna, en la qual se li aprecia diversos aspectes:

• Té problemes d'imatge
• S'observa una primesa extrema (s'ha aprimat darrerament)
• Manifesta una mentalitat anorèxica
• Té una alimentació escasa, quantitativament parlant, per la seva edat 
• Dorm poques hores per poder estudiar

S'observa doncs una possible anorèxia, i tot i que des de casa li han comentat la posibilitat d'anar al psicòleg, ella no vol anr-hi inicialment, però al final acava accedint.

Fa piano i flaviol al conservatori del poble i darrerament ha baixat el seu rendiment curricular. Hem de dir també que té problemes d'esquena, sovint se'n resenteix, tot i que fa natació.

Dades i observacions personals i acadèmics a destacar

• Va al psiquiatra i al psicòleg en consulta privada. És acompanyada per la mare a consulta, però no es mostra gaire oberta ni participativa en les sessions
• Va a la nutricionista sense acompanyament, però igualment mostra una actitut oberta, ni receptiva.
• En la passació de test tampoc és mostra massa disposada a realitzar-los tot i que finalment ho fa.

Entrevista personal 1. (Test de matrius progresives de Raven)
Se li administra el test de matrius progresives de Raven, amb unes puntuacions directes, PD= 39 i un percentil, Pc= 17,5. Situant-se en la part baixa del promig intel·lectual -el promig percentil estàndar es troba entre 25 i 75-. La puntuació obtinguda no indica un dèficit intel·lectual sinó una indicació orientativa de la seva capacitat intel·lectual, ja que en psicolologia CI s'hauria de mesurar amb diverses proves per aconseguir resultats més concrets i realistes. 

Entrevista personal 2. (Test CEA) )

Se li administra el test CEA (Qüestionari de Estrategies d'Aprenentatge) de quatre categories. La primera, correspont a l'escala de sensibilització, ha estat força bona en l'aspecte de la motivació i l'interès pels estudis, però molt baixa respecte a la integració al grup-classe i al control emocional davant dels examens. La segona, l'escala d'elaboració, puntua molt alt en l'elaboració de la informació i en la realització de resums, esquemes o mapes conceptuals, així com en la selecció i diferenciació de les idees essencials de les secundàries. En l'escala de personalització cal destacar l'aplicació que en fa del que ha après aplicant-lo als nous coneixements i el seu pensament creatiu i crític envers els coneixements adquirits i la bona disposició en recuperar la informació emmagatzemada en la memòria. Per últim, en l'escala metacognitiva planifica el seu propi treball escolar i fa una avaluació personal dels nivells de comprensió que va assolint, sabent regular els temps i l'esforç que hi ha de dedicar.

Entrevista personal 3. (Test EDI2. Inventari de transtorns de la conducta alimentària)
Se'n despren doncs:

• El factor BD d'insatisfacció corporal; no es troba a gust amb el seu cos o alguna part del mateix
• El factor ID desconfiança interpersonal, avalua el sentiment general d'alineació del subjecte i el seu desinterès per establir relacions íntimes, així com la dificultat per a expressar els seus propis sentiments i pensaments.
• El factor A ascetisme, mesura la tendència a cercar la vitut per mitjà de certs ideals espirituals com l'autodisciplina, el sacrifici, l'autosuperació i el control de les necessitats corporals.
• El factor SI d'inseguritat social, avalua la creença de què les relacions socials són tenses, insegures, incòmoodes, insatisfactòries i, generalment, d'escassa qualitat.

Entrevista personal 4. (Test HSPQ. Qüestionari de Personalitat per Adolescents)
L'alumna mostra un perfil d'una noia molt reservada i que pot veure's afectada emocionalment, més aviat calmada i poc activa, quelcom obstinada i prudent, actua per conveniència pròpia, tímida i impressionable, no agradant-li massa actuar en grup, més aviat individualista i insegura amb possibles sensacions de culpabilitat. Es pot considerarcom a autosuficient, més o menys integrada al grup i trobar-se tensa en algunes ocasions.
Cal destacar els factors d'ansietat i el d'introversió en punts extrems i els factors de calma-excitabilitat i els de dependència-independència a prop del promig.

Reflexions generals
Hem de dir que inicialment l'alumna mostra un descens en el rendiment curricular i tot i que el resultat del test Raven de Matrius progressives, mostra una puntuació més baixa de la mitjana, queda clar que sovint cal fer una triangulació comparativa (test, resultats acadèmics, aspectes quotidians, per exemble) per a constatar el resultat del test. No sempre aquest reflexa la realitat de CI de l'alumna en qüestió.
Per altra banda observem una escasa predisposició a la psicòloga, psiquiatra i nutricionista, tot i així és evident la necesarietat continuativa de dits recursos, procurant que l'alumna vagi obrint-se i així poder incidir en determinats aspectes que puguin ajudar-la a nivell intrapersornal i interpersonal.
En l'aspecte interpersonal cal facilitar-li i motivar-li a treballs de tipus cooperatius amb el companys de l'aula. La metodologia cooperativa pot ser introduida en qualsevol matèria amb facilitat.
Finalment cal també des del centre (professors amb els que te matèria), tenir cura dels aspectes alimentaris necessaris al llarg de les hores que roman al centre, concretament l'esmorzar.




TEST DE MATRIUS PROGRESSIVES DE RAVEN

TEST EDI2.  INVENTARI DE TRANSTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTARIA

TEST CEA (QÜESTIONARI ESTRATÈGIES APRENENTATGE)

TEST HSPQ (QÜESTIONARI DE PERSONALITAT PER ADOLESCENTS)

CAS 4

Demanda de la intervenció
La tutora fa demanda al psicopedagog del centre d'un alumne de 2on d'ESO, degut al seu baix rendiment acadèmic i la manca de motivació sistemàtica en el treball curricular.

Dades i observacions personals i acadèmics a destacar

• No té hàbits d'estudi
• Es considerade pel professorat intel·ligent
• S'avorreix a les classes
• No fa deures i manté una actitut passiva vers els treballs
• No admet les limitacions de l'adult 
• A casa no és molt comunicativa
• Els pares tenen consulta periòdica amb un psicòleg, per a què aquest els ajudi a com han d'actuar amb el seu fill.

Entrevista personal 1. (Test de matrius progresives de Raven)
Se li administra el test de matrius progresives de Raven, amb unes puntuacions directes, PD= 47 i un percentil, Pc= 50. Situant-se en la part mitja del promig intel·lectual -el promig percentil estàndar es troba entre 25 i 75-. La puntuació obtinguda indica les seves bones possibilitats, però no són aprofitades, degut a la manca d'organització i planificació del seu treball personal.

Entrevista personal 2. (Test CEA)
Se li administra el test de qüestionari d'estratègies d'aprenentatge de quatre categories. La primera, corresponent a l'escala de sensibilització no és bona en l'aspecte de la motivació i l'interès pels estudis que hauria de millorar, però millor amb respecte a la integració al grup-classe i al control emocional davant dels exàmens. La segona, l'escala d'elaboració, puntua molt baix en l'elaboració de la informació i en la realització de resums, esquemes o mapes conceptuals, però també millora al saber diferenciar les idees essencials de les secundàries. En l'escala de personalització no fa una aplicació o actualització dels coneixements apresos anteriorment als nous contextos d'ensenyament-aprenentatge i no utilitza el seu pensament creatiu i crític per valorar el que aprén ni el propi recurs de la memòria per recuperar la informació que necessita. Per últim, en l'escala metacognitiva té dificultats en planificar el seu propi treball escolar i no fa una avaluació personal dels nivells de comprensió que va assolint. Li costa regular el temps i l'esforç que hi ha de dedicar a l'estudi.

Entrevista personal 3. (Test HSPQ)
Se li administra el test qüestionari de personalitat per a adolescents, HSPQ. En aquest, a partir de les seves respostes, mostra el perfil d'un noi obert i sociable, emocionalment estable i calmat, mostrant-se dominant; essent en aquesta edat un factor que denota agressibitat perquè encara els adolescents no han après les tècniques de manipulació social. Entusiasta i emprenedor, no inhibit i espontani amb una sensibilitat dura: rebutja les il·lusions, és realista i confia solament en ell mateix. Més aviat autosuficient i sap integrar-se al grup, manifestant-se socialment tranquil i relaxat.
Els factors de segon ordre cal destacar la seva calma i la seva independència, és a dir, atrevit i mordaç; buscarà aquelles situacions en què es premiï una conducta determinada o almenys es toleri, podent manifestar un considerable grau d'iniciativa.

Reflexions generals
L'alumne mostra un CI estandar per la seva edad i és evident una manca de formació en quan a estratègies d'aprenentatge. És necesari doncs l'adquisició d'algunes estratègies que puguin facilitar-li el procès d'entendre, planificar, autoregular-se i avaluar dit procés.
Per altra banda mostra una relació positiva i força directa amb la resta de companys i grup classe en general, tot i que amb l'entesa dels límits establerts per l'adult referencial, li costa acceptar-los. En aquest sentit el psicopedagog pot fer algunes entrevistes personals per facilitar-li l'aprenentatge d'estratègies d'aprenentatge i a la vegada mantenir una relació de caire positiva, oberta, coherent i honesta, per a què l'alumne faci un canvi asociatiu en positiu, de la figura referencial adulta i dels límits necesaris per crèixer.


TEST DE MATRIUS PROGRESSIVES DE RAVEN

TEST CEA (QÜESTIONARI ESTRATÈGIES 

APRENENTATGE)

TEST HSPQ (QÜESTIONARI DE PERSONALITAT PER 

ADOLESCENTS)

CAS 3

Demanda de la intervenció
Estudi i valoració de la dificultat en quant a la atenció, concentració i organització en el procés d'aprenentatge.

Dades i observacions personals i acadèmics a destacar
L'alumne presenta dificultats d'aprenentatge degut a la seva falta de concentració i dificultat per a mantenir-se atent a les explicacions del professor/a. També mostra dificultats per a memoritzar conceptes.
Té un entorn familiar arrelat a la Selva del Camp. Són tres germans essent l'alumne el més gran dels tres.
Explica textualment: "la meva mare m'ho explica bé i m'ajuda quan tinc problemes per estudiar. Tinc un professor d'anglès que em fa repàs un dia a la setmana".

A primària la trajectoria curricular va ser positiva, però l'any passat quan va començar a anar a l'institut, diu; "va ser bastant dur... vaig suspendre molt però finalment em van aprovar, no entenia als professors i això mateix em passa aquest any, sobretot a Català i Matemàtiques. No entenc als professors quan expliquen a classe i desconecto fàcilment. Amb la meva mare si que ho entenc tot, però també entenc que els professors no poden estan tant per mi, hi ha més gent a classe".
Entrevista personal 1. (Demanda i valoració)
En general el noi es troba bé al centre. El seu rendiment acadèmic és bó però podria millorar més. L'àrea que més l'interesa és Educació Física. De les àrees instrumentals, matemàtiques segueix la classe amb normalitat i aprova, en quan a llengües; en principi de vegades té dificultats, tot i que no sempre expresa els dubtes. Reconeix que sovint li costa seguir entendre les explicacions del professor/a.
Cada dia fa els deures i la seva mare li ajuda amb les dificultats quan li demana.

Entrevista personal 2. (Test EFAI)
Se li administra el test EFAI (test d'avaluació factorial de les aptitus intel·lectuals), del qual se n'extreuen les següents conclussions:

• És de ritme lent 
• Necesita dels seu espai i temps per acomodar-se al treball
• No és molt expressiu, més aviat pensatiu
• Mostra depèndencia contínua de el referent adult
• No l'interesa els estudis
• És de fàcil distracció

Entrevista personal 3. (Test CEA)

Se li administra el test CEA (Qüestionari de Estrategies d'Aprenentatge), del qual se n'extreuen les següents conclussions:

• Motivació baixa
• Actitud desinteresada
• Control emocional, força elevat
• Poca organització
• Pensament creatiu-crític i recuperació baixa
• Planificació, avaluació i autoregulació estratègica, baixes.

Entrevista personal 4. (Test de matrius progressives de Raven)

Se li administra el test de matrius progressives de Raven per a determinar el seu CI: 114 (estandar).

Reflexions generals
Podem observar com l'alumna mostra una desmotivació general en referència a l'aspecte curricular, degut a la necesarietat d'aquest de fer processos d'aprenentatge a un ritme més pausat que la majoria dels alumnes. També és deficitari en aspectes de planificació, autoregulació i avaluació d'estratègies  d'aprenentatge, fet que li dificulta encara més el seu progrés en l'aspecte curricular.
El seu CI resta en la mitja general estandar.
En l'aspecte relacional social, també mostra inadaptació mitjana deguda en part a la seva manera de ser introvertida i a pinzellades tímida, però també deguda a una manca de motivació i autoestima propiciada pel seu poc progrès curricular.
Així doncs la intervenció ha de matissar-se en l'entrenament d'estratègies d'aprenentatge per una banda, en un major recolzament de la figura referencial adulta educativa (professors) i en un cert seguiment basat en aspectes conceptuals de psicologia positiva, que potenciin la seva autoestima i confiança en si mateix i en conseqüència un augment de la seva motivació general.


TEST EFAI (AVALUACIÓ FACTORIAL DE LES APTITUTS INTEL·LECTUALS)

TEST CEA (QÜESTIONARI ESTRATÈGIES APRENENTATGE)

TEST DE MATRIUS PROGRESSIVES DE RAVEN

CAS 2

Demanda de la intervenció
La tutora d'una alumna de 1r d'ESO sol·licita al psicopedagog del centre un seguiment d'aquesta, per tal de reconduir una actitud que fins ara no és la desitjada. L'alumna es mostra molt rebel i despectiva cap alguns companys i vers l'autoritat en general.
El seu pare dóna el consentiment per al seguiment.

Dades i observacions personals i acadèmics a destacar
L'alumna repeteix 1r. d'ESO. Va acabar el curs passat amb la majoria de matèries suspeses. Sembla que no ha acceptat massa bé aquesta repetició, tot i que se li ha explicat que és una oportunitat per a ella i no un càstic.
Des que ha començat el curs està molt queixosa i crítica. Fa comentaris despectius vers alguns companys i professors. Ha tingut problemes greus al menjador. Sempre vol tenir la raó i manipula tothom que pot, començant pels seus propis pares.
A nivell acadèmic, no s'està esforçant gaire per a superar les seves mancances i sembla que dóna molt poca importància als estudis.


Entrevista personal 1. (Comportament actitudinal disruptiu vers els professors)

1. Es parla amb ella de la seva situació actual, de com esta d'agust a l'Institut, de la seva família (germans i pares)
2. Manifesta descontent en el centre per haver repetit

Entrevista personal 2. (Seguiment del curs)

1. Berena i fa els deures
2. No fa repàs, però enten majoritàriament bé els conceptes
3. Parla dels germans 
4. El pare l'ajuda en els estudis
5. Dedica 1h. diaria a estudiar

Entrevista personal 3. (Aplicació test de personalitat)

1. De les 10,30h. a 11,30h. se li ha passat el test de personalitat 16 PF (Factors de personalitat)

Entrevista personal 4. (Expulsió del centre)

1. Necesitat de recolzament en matemàtiques
2. Se li planteja el perquè de la expulsió tot fent incidència en la reflexió de millora de conducta i actitut
3. Manifesta que no li agrada estudiar i que pot fer una inflexió de pensament, referent a un plantejament més vital i optimista de l'estudi tot planificant-lo, actitut positiva i dedicar-hi 30 minuts al dia

Entrevista personal 5. (Seguiment del curs)

1. Es parla de les qualificacions del primer trimestre i de la seva millora
2. Revisió i seguiment de l'agenda
3. Tornar a trobar-la la setmana següent

Entrevista personal 6. (Test CEA)

1. Se li administra el test CEA (Qüestionari de Estrategies d'Aprenentatge)

Reflexions generals

El procediment de detecció, demanda d'intervenció, exploració i intervenció al meu parer és molt bona. Tant per la estructuració, com per la documentació i els test passats. Aquests ens ajudaran a entendre millor el perquè del comportament de l'alumna, tant disruptiu com destructiu vers els professors.
És evident una manca de reconeixement vers la figura adulta i per tant d'autoritat, que no d'autoritarisme.
Amb el seguiment s'aconsegueix que una figura adulta (el psicopedagog) s'apropi a aquesta de manera propera i cordial, per a què vagi descobrint un adult obert, honest, amb capacitat d'ajuda, proper i talvegada afectuós.
S'aborda també de manera eficaç, la facilitació d'algunes estratègies educatives i tècniques d'estudi, que l'ajudin a progressar en l'àmbit educatiu i en conseqüencia en la pròpia autoestima i percepció.

TEST CEA

TEST DE PERSONALITAT 16 PF 

CAS 1

Objectius:

• Realització del test EFAI (test d'avaluació factorial de les aptituts intel·lectuals)
• Conèixer el procediment d'aplicabilitat del test EFAI
• Realització del test RAVEN (test de matriu progressives)
• Conèixer el procediment d'aplicabilitat del test RAVEN
• Realització del test D2 (test de capacitat de concentració en una tasca determinada)
• Conèixer el procediment d'aplicabilitat del test D2

Instruments:

• Test EFAI
• Test de RAVEN
• Test D2

Cas:
L'alumne està realitzant primer d'ESO i la demanda d'intervenció psicopedagògica ve determinada inicialment per la tutora d'aquest, traslladant la informació a l'equip docent i posteriorment el mateix a el psicopedagog.
El psicopedagog inicialment manté una entrevista amb el subjecte per fer-se coneixedor de les característiques i particularitats d'aquest, així com també per iniciar una aproximació psicopedagògica adient, que facilliti el procés d'intervenció.
Posteriorment és fa una entrevista amb la família, exposant la necesitat interventiva, així com la demanda de la pasació de diversos test que poden ajudar en el diagnosis de les dificultats de l'alumne (RAVEN test de matrius progressives, D2 que determina la capacitat de conentració en una tasca determinada i EFAI test d'avaluació factorial de les aptituts intel·lectuals).
Posteriorment i en dies diferents es realitza la pasació dels anteriorment esmentats tests. El lloc triat és el departament de psicopedagogia, un espai tranquil que proporcionarà un extra de "tranquil·litat" a la situació per l'alumne. 
Es fa una explicació del procediment del test i l'alumne procedeix a la seva realitzció.

Procediment:
El test EFAI avalua la capacitat de l'alumne per resoldre àgilment problemes de molt divers tipus, mantenir una adequada flexibilitat intel·lectual i realitzar processos lògics de deducció i inducció. Consta de 5 subtests que mesuren les aptituds espaial, 6 Numèrica, verbal, de Raonament i la memòria, així com d'un full de informació que permet:1) avaluar l'estil de resposta de l'alumne i (2): examinar la presència de factors negatius que poden afectar els resultats de la prova, així com les expectatives dels subjectes sobre el seu resultat en la mateixa. cada subtest té 4 nivells de dificultat. El Nivell 1 és per als nens de 2 º a 4 º d'EPO, el Nivell 2 per a 5 º, 6 º de EPO i 1 º ESO, el nivell, 3 per a 1 º ESO a 1 º de Batxillerat i adults; Nivell 4 per a 4 º ESO a 2 º Batxillerat i adults. En el cas del nostre salumne apliquem el de nivell 1.
A més de de l'avaluació d'aquestes cinc aptituds bàsiques s'han obtingut puntuacions de segon ordre que permeten avaluar: Intel·ligència verbal, Intel·ligència no verbal i Intel·ligència general, agrupant les puntuacions dels tests pertinents. S'afegeixen també avaluacions de Rapidesa i Eficàcia que fan referència a la manera amb què cada alumne s'enfronta a l'execució de la prova prioritzant bé la rapidesa (mitjançant el registre dels temps d'execució), o bé la precisió (mitjançant el registre d'errors), el que resulta útil en l'elecció d'un subjecte. En finalitzar la prova es passa al subjecte un full d'informació per detectar problemes durant l'execució. A partir d'ella s'han obtingut tres factors: Presència de factors negatius (nerviosisme), Expectativa de resultats (baixa, mitjana, alta) i Discrepància (ajust entre expectatives i rendiment).

El test de RAVEN és un test no verbal, on l'alumne descriu peces per fer una sèrie de làmines pre-impreses. Es pretén que l'alumne utilitzi habilitats perceptuals, d'observació i raonament analògic per deduir el que falta a la matriu. Se li demana que analitzi la sèrie que se li presenta i que seguint la seqüència horitzontal i vertical, esculli un dels vuit traços: el que encaixi perfectament en ambdós sentits, tant en l'horitzontal com en el vertical. Se li especifica que té un límit total de temps de 60 minuts.

El test D2, medeix la capacitat de concentració d'una tasca determinada. Se li explica a l'alumne el procediment a seguir, ha de cercar la lletra d amb dos ratlletes (existeixen tres posibilitats), en un test de 14 lìnies i amb un temps màxim de 20 segons per a cada línia. En cas de no fer la línia amb 20 segons, el psicopedagog (en aquest cas) dirà canvi, fins a la finalització total del test (4' i 40'').

Reflexions: 
Ja he mencionat en una altra ocasió, la importància de la rigurositat del procediment en l'aplicació dels diversos test. També el fet de tenir present que aquestos ens serveixen com a eïna complementaria en la diagnosis dels casos en els quals intervenim i no com presupòsits totalitaristes de les característiques intrínsiques dels alumnes o subjectes en qüestió. 
Es important crear un ambient tranquilitzador i de confiança amb l'alumne, per a que pugui realitzar els tests amb la m'àxima concentració possible i així assegurar una fiabilitat el més alta possible.

Cal ara fer les interpretacions referents a cada test.
He de dir que per qüestions laborals, només disposo de dues hores pel matí en quan a realització de pràctiques i la resta són per la tarda, amb la qual cosa es difícil poder fer un seguiment més amb profunditat de tot el procediment interventiu. Per altra banda el Institut on faig les pràctiques enguany fa horari intensiu, i per tant les hores de pràctica per la tarda són més de documentació, recerca i recollida d'informació.

COMISSIÓ D'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

DESCRIPCIÓ

El conèixer la dinàmica i estructura interna de la CAD, ajuda a fer-se conscient de la necesarietat d'aquesta ver vehiculitzar totes aquelles accions, decisions, acords, realització de documents i altres. Intenta gestionar de manera eficient i qualitativa, la diversitat d'alumnes del centre, sense deixar de considerar la singularitat pròpia i característica de cadascún d'ells i especialment dels més singulars, en quan a necessitat de recolçament o ajuda en el seu procés d'ensenyament-aprenentatge.

La comissió es reuneix una hora a la setmana.Es prioritzen els alumnes que han de ser valorats pels psicopedagogs tenint en compte el protocol de centre. Al final de curs es valora com ha funcionat l’atenció a la diversitat del curs i es fan les propostes de canvis pertinents, sempre tenint en compte  les  opinions  dels  tutors  i  dels  diferents  equips  docents.

El Decret 143/2007, de 26 de juny, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria preveu a l'article 23.3 que cada centre ha d’establir els principis per a l'atenció a la diversitat de l'alumnat. És recomanable que els centres puguin recollir aquests principis en un pla d'atenció a la diversitat, que ha de formar part del PEC. Aquest pla inclourà totes les actuacions que es duran a terme per atendre les necessitats educatives específiques de l'alumnat. Correspon a la comissió d'atenció a la diversitat la concreció per a cada curs escolar d'aquest pla d'atenció a la diversitat de l'alumnat.

FUNCIONS

Detecció de l’alumnat:

• Amb NEE
• Situació social desfavorida
• Amb conductes disruptives
• Que necessita un suport extern (psicòlegs, CSMIJ,...).
• absentista
• De 4t d’ESO i 2n de BAT que es preveu que no podran assolir els objectius i que ja tenen edat per poder dur a terme les proves de
• CFGM i CFGS per tal d’orientar-los, perquè puguin tenir una continuïtat acadèmica.

Distribució de l’alumnat tenint en compte els recursos que té el centre. 

Seguiment i propostes de suport per a:

• L’alumnat amb NEE
• Els grups flexibles i de reforç
• Les atencions individualitzades
• Els alumnes d’incorporació tardana
• Els alumnes que tenen un suport psicològic i/o d’aprenentatge extern, CSMIJ, Hospital de Dia, Mestra itinerant CREC-ONCE,...

 Reunions amb mestres i professionals externs:

• Els mestres d’educació especial dels centres de primària adscrits
• Els suports externs

COMPOSICIÓ 

• Coordinadora pedagògica
• Coordinadora d'ESO
• 2Psicopedagogs
• Professorat CLIC
• Professional USEE
• Professional EAP
• Treballadora social EAP (una vegada al mes)
• Educadora Social ABS, La Selva (una vegada al mes) 

Reflexions
La CAD realitza una funció imprescindible dins del centre, és doncs centre neuràlgic de l'estructura i funcionament de la atenció a la diversitat.
La coordinació necessària per a què aquesta atenció a la diversitat sigui eficient, eficaç i amb excel·lència ha de procurar un treball interprofessional, de tots aquells agents interns i externs, que intervenen en els procesos d'ensenyament-aprenentatge dels alumnes.
És tenen en compte els aspectes psico-socials-educatius, per assegurar-se'n d'una intervenció mesurada en l'encert de la possibilització de l'èxit.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Immersos en el paradigma inclusiu és fa evident per part del psicopedagog la necesarietat de tenir present l'atenció psico-educativa, a una diversitat d'alumnes, cada cop més àmplia i variada. Sia pel seu país d'origen, com per les característiques idiosincràtiques de les peculiaritats individuals de tota mena (de tipus conductual, de tipus mental i de tipus físic). Cal conèixer doncs dita realitat, des d'una òptica propera, per a poder oferir d'una manera qualitativa, aquell recurs o procediment idoni per a cada alumne.

L'IES pretén una formació integral de l'alumnat en tots els seus aspectes: intel·lectual, motriu, personal, afectiu, d'actuació i  d'inserció social i professional. Per aquest motiu, té unes àmplies funcions formatives i orientadores i potencia que els alumnes adquireixin un domini de les competències bàsiques perquè puguin incorporar- se  a  uns  estudis  posteriors  o  a  una  activitat laboral i, posteriorment, puguin prendre part en la societat activament i amb responsabilitat.

PROCÉS PER A LA DETECCIÓ DE LES NECESSITATS DE L'ALUMNAT

El   centre,   per   tal   de   detectar   les necessitats educatives, té present:En cas d’ alumnes ja escolaritzats en el centre: els resultats acadèmics del curs anterior al qual cursa l’alumne/a, la informació dels tutors/es i el seguiment dels psicopedagogs/es del centre.

En  el  cas  d’alumnat de  nova  incorporació al Centre, provinent de sisè de primària de centres adscrits:  la informació donada pels tutors dels centres,  tant  oralment  (mitjançant  reunions) com per escrit (mitjançant informes,...), els dictàmens d’escolarització, informes específics, etc. Saber si els alumnes tenien algun tipus de suport en el centre de procedència (aula d’educació especial, USEE), es mantenen entrevistes amb els especialistes dels centres (psicopedagogs, mestres de pedagogia terapèutica,...) amb la professional de l’EAP que en fa el seguiment . Aquestes reunions normalment es concerten a l’hora en què es reuneix la comissió d’atenció a la diversitat o  a l’hora de reunió de tutors de primer d’ESO.Un  cop  es  té  la  informació es  traspassa a  l’equip docent per prendre les mesures pertinents. Cal remarcar també,  que  cada  professor en  l’iniciar  el curs fa una avaluació inicial de l’alumnat per valorar el seu procés d’aprenentatge.En el cas d’alumnes d’incorporació tardana, es fa una avaluació inicial bàsicament de les àrees instrumentals, i la du a terme la professional CLIC (coordinadora  del  centre  de  llengua  i  cohesió social).Els tutors del centre fan un seguiment del seu grup d’alumnes  i  si  en  un  moment  determinat  detectenalguna   necessitat   sol·liciten   la   intervenció   delspsicopedagogs/es del centre per tal que en facin una valoració, aquesta es traspassa a la CAD la qual estudia els recursos que s’han de donar a l’alumne/a en qüestió. En algunes ocasions, la sol·licitud d’intervenció dels psicopedagogs/es es fa via pares o equip docent.Es registra a través dels fulls de registre de l’alumnat, la detecció d’un/a alumne/a i el seu seguiment, el qual està a disposició de la CAD.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT. LÍNIES GENERALS D'ACTUACIÓ
ESTRATÈGIES ORGANITZATIVES

 

Desdoblaments: Integrats per grups d’alumnes distribuïts de forma heterogènia, per ordre alfabètic. Es realitzen dins d’unmateix nivell i normalment en les àrees instrumentals, al llarg de tota l’ESO. 

USEE: Formada per un grup reduït d’alumnes amb dictamen d’escolarització de tots els cursos de l’ESO. Sempre que sigui possible, aquest alumnat romandrà a l’aula ordinària amb un professor de suport. 

Matèries optatives: Algunes d’aquestes matèries van adreçades a alumnes que tenen un procés d’aprenentatge més ràpid per tal de que puguin ampliar els seus coneixements. 

Grups reduïts o flexibles: Integrats per  l’alumnat en  procés d’aprenentatge lent (grup de reforç) i per alumnes de NEE. Pretenen que els alumnes puguin millorar el seu rendiment i assolir lescompetències bàsiques de les àrees instrumentals. Són grups reduïts i oberts.

Atencions individualitzades: Atès que no hi ha aula d’acollida, van adreçades bàsicament a l’alumnat d’incorporació tardana. També, si és necessari, de vegades es dediquen als alumnes amb manca d’hàbits i d’ organització.

Distribució de grups: Quan es du a terme la distribució d’alumnat a primer d’ESO es tenen en compte els criteris següents:

• Centre de procedència Nombre de nois i de noies Alumnat repetidor
• Alumnat amb conductes disruptives
• Procés d’aprenentatge
• Alumnat amb NEE
• Incompatibilitat   entre   els   alumnes   (p.e.   casos d’assetjament).
• Es distribueixen equitativament entre els grups que
• formen el curs perquè dins de tots els grups hi hagi una tipologia diversa d’alumnat. Normalment aquests grups es van mantenint al llarg de tota l’ESO amb alguna petita modificació sempre que convingui, excepte a quart   d’ESO que es distribueixen per itineraris.

ESTRATÈGIES CURRICULARS                                            

En els desdoblaments i en els grups de reforç s’utilitza el mateix material que a l’aula ordinària, sempre que sigui possible, i tenint en compte les competències bàsiques.En els grups de NEE, USEE o de programa de diversificació   curricular   els   materials   s’adapten   a l’alumne o al grup, tenint en compte les capacitats, necessitats i interessos dels alumnes. Es generen adaptacions curriculars o plans individualitzats. Aquests es van revisant al llarg del curs. 

ACCIÓ TUTORIAL                               

Treball de tècniques i hàbits d’estudi, valors, habilitats socials, convivència. Seguiment del procés d’aprenentage de l’alumnat amb les famílies, coordinació amb els possibles suports externs   que   rebi   l’alumnat,   i   si   escau   amb   els psicopedagogs del centre i l’EAP.Orientació  acadèmica  i   professional  personalitzada, sobretot en els canvis de cicle i específicament a tercer d’ESO amb els nous itineraris. 

ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES

S’intenta treballar en petit grup. S’interactua de  manera que  tots  els  alumnes del  grup participin activament a la classe. Atès  el  nombre  d’alumnes,  es  pot  fer  un  seguiment individual més acurat. Seguiment del treball diari.  

AVALUACIÓ DE L'ALUMNAT

La  majoria  d’aquests  alumnes  s’avaluaran  tenint  en compte els criteris d’avaluació indicats a la seva adaptació curricular o pla individualitzat.Pel que fa als desdoblaments, l’avaluació es farà tenint en compte la capacitat, l’interès, l’actitud i l’assoliment  de les competències bàsiques que mostri l’alumnat.

REFLEXIONS

La varietat i funcionalitat de recursos d'un centre, en el cas que ens ocupa referent a qüestions de diversitat inclusiva, poden facilitar més o menys dita inclusivitat.
Així, mitjançant el procés de detecció de les necessitats de l'alumnat (mireu diagrama annex anterior), cal saber aplicar aquelles estratègies curriculars i metodològiques que siguin més adients per a cada alumne.
Hem de dir que la diversitat de perfils d'alumnat, malgrat la dificultat afegida que representa en tant en quan com a repte educatiu, enriqueix un centre i no el contrari. 
La diversitat desacomoda, desde els professionals fins als mateixos alumnes, ens recorda contínuament que la vida també és diversa i que cal saber adaptar-se, cal saber aprehendre de les noves situacions, cal saber assimilar i acomodar novament els nous aprenentatges. 
La diversitat és doncs necessària per a a continuar creixent com a professionals i persones.