DIARI DE PRÀCTIQUES: CAS 5

Demanda de la intervenció
A demanda de la tutora, aquesta demana al psicopedagog que estudii i intervingui en el cas d'una alumna, en la qual se li aprecia diversos aspectes:

Té problemes d'imatge
S'observa una primesa extrema (s'ha aprimat darrerament)
Manifesta una mentalitat anorèxica
Té una alimentació escasa, quantitativament parlant, per la seva edat
Dorm poques hores per poder estudiar

S'observa doncs una possible anorèxia, i tot i que des de casa li han comentat la posibilitat d'anar al psicòleg, ella no vol anr-hi inicialment, però al final acava accedint.

Fa piano i flaviol al conservatori del poble i darrerament ha baixat el seu rendiment curricular. Hem de dir també que té problemes d'esquena, sovint se'n resenteix, tot i que fa natació.

Dades i observacions personals i acadèmics a destacar

Va al psiquiatra i al psicòleg en consulta privada. És acompanyada per la mare a consulta, però no es mostra gaire oberta ni participativa en les sessions
Va a la nutricionista sense acompanyament, però igualment mostra una actitut oberta, ni receptiva.
En la passació de test tampoc és mostra massa disposada a realitzar-los tot i que finalment ho fa.

Entrevista personal 1. (Test de matrius progresives de Raven)
Se li administra el test de matrius progresives de Raven, amb unes puntuacions directes, PD= 39 i un percentil, Pc= 17,5. Situant-se en la part baixa del promig intel·lectual -el promig percentil estàndar es troba entre 25 i 75-. La puntuació obtinguda no indica un dèficit intel·lectual sinó una indicació orientativa de la seva capacitat intel·lectual, ja que en psicolologia CI s'hauria de mesurar amb diverses proves per aconseguir resultats més concrets i realistes.

Entrevista personal 2. (Test CEA) )

Se li administra el test CEA (Qüestionari de Estrategies d'Aprenentatge) de quatre categories. La primera, correspont a l'escala de sensibilització, ha estat força bona en l'aspecte de la motivació i l'interès pels estudis, però molt baixa respecte a la integració al grup-classe i al control emocional davant dels examens. La segona, l'escala d'elaboració, puntua molt alt en l'elaboració de la informació i en la realització de resums, esquemes o mapes conceptuals, així com en la selecció i diferenciació de les idees essencials de les secundàries. En l'escala de personalització cal destacar l'aplicació que en fa del que ha après aplicant-lo als nous coneixements i el seu pensament creatiu i crític envers els coneixements adquirits i la bona disposició en recuperar la informació emmagatzemada en la memòria. Per últim, en l'escala metacognitiva planifica el seu propi treball escolar i fa una avaluació personal dels nivells de comprensió que va assolint, sabent regular els temps i l'esforç que hi ha de dedicar.

Entrevista personal 3. (Test EDI2. Inventari de transtorns de la conducta alimentària)
Se'n despren doncs:

El factor BD d'insatisfacció corporal; no es troba a gust amb el seu cos o alguna part del mateix
El factor ID desconfiança interpersonal, avalua el sentiment general d'alineació del subjecte i el seu desinterès per establir relacions íntimes, així com la dificultat per a expressar els seus propis sentiments i pensaments.
El factor A ascetisme, mesura la tendència a cercar la vitut per mitjà de certs ideals espirituals com l'autodisciplina, el sacrifici, l'autosuperació i el control de les necessitats corporals.
El factor SI d'inseguritat social, avalua la creença de què les relacions socials són tenses, insegures, incòmoodes, insatisfactòries i, generalment, d'escassa qualitat.

Entrevista personal 4. (Test HSPQ. Qüestionari de Personalitat per Adolescents)
L'alumna mostra un perfil d'una noia molt reservada i que pot veure's afectada emocionalment, més aviat calmada i poc activa, quelcom obstinada i prudent, actua per conveniència pròpia, tímida i impressionable, no agradant-li massa actuar en grup, més aviat individualista i insegura amb possibles sensacions de culpabilitat. Es pot considerarcom a autosuficient, més o menys integrada al grup i trobar-se tensa en algunes ocasions.
Cal destacar els factors d'ansietat i el d'introversió en punts extrems i els factors de calma-excitabilitat i els de dependència-independència a prop del promig.

Reflexions generals
Hem de dir que inicialment l'alumna mostra un descens en el rendiment curricular i tot i que el resultat del test Raven de Matrius progressives, mostra una puntuació més baixa de la mitjana, queda clar que sovint cal fer una triangulació comparativa (test, resultats acadèmics, aspectes quotidians, per exemble) per a constatar el resultat del test. No sempre aquest reflexa la realitat de CI de l'alumna en qüestió.
Per altra banda observem una escasa predisposició a la psicòloga, psiquiatra i nutricionista, tot i així és evident la necesarietat continuativa de dits recursos, procurant que l'alumna vagi obrint-se i així poder incidir en determinats aspectes que puguin ajudar-la a nivell intrapersornal i interpersonal.
En l'aspecte interpersonal cal facilitar-li i motivar-li a treballs de tipus cooperatius amb el companys de l'aula. La metodologia cooperativa pot ser introduida en qualsevol matèria amb facilitat.
Finalment cal també des del centre (professors amb els que te matèria), tenir cura dels aspectes alimentaris necessaris al llarg de les hores que roman al centre, concretament l'esmorzar.

TEST DE MATRIUS PROGRESSIVES DE RAVEN