Un saber que es torna present, un saber fer
que necessita de la quotidianitat per fer-se palès, un cúmul de teories,
conceptes i experiències que cal que finalment i d'alguna manera constatem.
Sinó quin sentit tindria? Teoritzar vers la mateixa teoria?El pràcticum que s'inicia des d'aquestes pàgines, té com a finalitat última, propiciar un experiència real viscuda i quotidiana, on poder per una banda, aprofundir en l'aprenentatge de diversos aspectes i saber propis de la figura del psicopedagog, però també de la infinitat d'aspectes subtils i importants que succeeixen en el "batibull" diari d'un centre, d'un Institut.
Per fi podrem comprovar, contrastar, dur a la
pràctica i a l’experiència, allò après. És l’actualització d’un saber que necessita de
la pràctica per convertir-se en praxis.
