PRACTICUM II

I DESPRÉS DE 4rt. D’ESO... QUÈ?

Orientació Acadèmica i Professional

Descripció del tema del projecte

Al llarg dels quatre anys de l’ESO els alumnes han seguit un camí escolar únic i igual per a tots i totes, que ha pretès dotar d’unes competències bàsiques que facilitin la seva vida en la societat. A partir d’aquest punt, aquest camí es divideix per a trobar-se amb diverses alternatives que condueixen vers metes diferents. Aquestes metes tenen molt a veure amb el tipus d’activitats a les que hi dedicaran gran part del seu futur.

Així part de la responsabilitat d’elecció en referència a la via a seguir és dels alumnes, l’altra part correspon als docents que implementaran dita optativa, els quals continuaran facilitant, mitjançant els recursos que plantegem més endavant, per a tenir tota la informació necessària per a què l’analitzin i la tinguin en compte.

És inqüestionable doncs que amb la finalització de l’ESO, es planteja un dilema i una decisió d’importància rellevant en la trajectòria vital de l’alumne/a. Per a facilitar dita qüestió, dilema o decisió cal saber quines possibilitats tenen tant si opten per la via d’obtenció del títol de l’ESO, com per la via alternativa a la no obtenció del títol de l’ESO o finalment, la via laboral.


Volem facilitar aquesta informació, mitjançant un bloc que reculli i estructuri de manera interactiva, tots aquells recursos de temàtica orientativa tant a nivell acadèmic com, professional.

Per altra banda, realitzarem un dossier de suport de treball, destinats per als alumnes, en el que s’especificarà tot el procés a realitzar punt per punt. Servirà doncs, conjuntament amb el bloc, una eina de treball imprescindible pels alumnes de quart d’ESO en referència a l’orientació acadèmico-professional.

Es presentà com alternativa a l’assignatura de religió, als alumnes de 4rt.B d’ESO, en un temps lectiu de 13 hores, aspecte que fa necessària una concreció metodològica i d’implementació evident i clara.

Pretenem oferir, de manera més estructurada, clara i pràctica, una orientació acadèmico-professional, tot intentant millorar la present (amb tots els materials ja utilitzats), amb un enfoc metodològic diferent al que s’implementa ara com ara.

Fases

FASE 1: DETECCIÓ DE NECESSITATS

DATA:12/19/26 Febrer del 2013

HORES: de 10,15h.-12,15h.

Objectius: ·Analitzar l’estructura, continguts i metodologia del curs d’orientació acadèmico-professional dels alumnes de 4t. d’ESO. ·Determinar les mancances del curs d’orientació acadèmico-professional dels alumnes de 4t. d’ESO. ·Promoure propostes de millora qualitativa i quantitativament, del curs d’orientació acadèmico-professional dels alumnes de 4t. d’ESO.

Destinataris/àries: Alumnes de 4t d’ESO, Psicopedagog, Tutors i Coordinadora pedagògica

ACTIVITATS I CONTINGUTS

·Entrevista semi-estructurada dirigida al psicopedagog del centre ·Entrevista semi-estructurada dirigida a la coordinadora pedagògica del centre ·Entrevistes semi-estructurades dirigides als tutors de 4t d’ESO del centre ·Anàlisis de les entrevistes ·Propostes de millora qualitativa i quantitativa, del curs d’orientació acadèmico-professional dels alumnes de 4t. d’ESO.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

·Entrevista semi-estructurada dirigida ·Quadre indicatiu de fortaleses i debilitats del curs ·Quadre indicatiu de debilitats i propostes de millora

INDICADORS D’AVALUACIÓ

·En quin grau qualitatiu s’ha analitzat l’estructura, continguts i metodologia del curs d’orientació acadèmico-professional dels alumnes de 4t. d’ESO? ·Mitjançant les entrevistes hem pogut determinar quines mancances s’han determinat en el curs? Quines mancances són? ·Les propostes de millora qualitativa i quantitativament, del curs d’orientació acadèmico-professional dels alumnes de 4t. d’ESO, tenen relació directa amb les mancances determinades?

FASE 2: RECOLLIDA D’INFORMACIÓ

DATA: 14/21/28 de Febrer i 5/12/7/14 de Març

HORES: de 10,15h.-11,15h. i de 15,30h.-17,30h. els dies (5 i 12 Març). I de 9.15-11-15h els dies (14/21/28/7/14 Març)

Objectius: ·Obtenir informació i bibliografia referent a l’orientació acadèmico-professional en documents i recursos en xarxa (aplicatius, vídeos, arxius, qüestionaris, dossiers, articles i altres). ·Obtenir informació, documents i dossiers referent a l’orientació acadèmico-professional, mitjançant entrevistes al Psicopedagog, tutors de 4t d’ESO i Coordinadora pedagògica del centre. ·Identificar de tota la informació recollida, aquella útil per aconseguir els objectius de les fases 1/3/4 i 5

Destinataris/àries: Bibliografia, documents i recursos en xarxa, Psicopedagog, Tutors i Coordinadora pedagògica

ACTIVITATS I CONTINGUTS

·Cercar documents, vídeos, arxius, aplicatius, qüestionaris, pàgines web, que puguem trobar en la xarxa i que tinguin relació amb la orientació acadèmico professional. ·Entrevista semi-estructurada dirigida al psicopedagog, tutors de 4t. d’ESO i Coordinadora psicopedagògica. ·Classificació de la recerca efectuada i de la informació extreta de les entrevistes

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

·Entrevista semi-estructurada dirigida ·Quadrant d’enregistrament de continguts trobats en la recerca, determinant l’aplicabilitat, ubicació, disponibilitat del mateixos i altres.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

·Quadrant d’enregistrament de continguts trobats en la recerca, avaluant l’aplicabilitat, ubicació, disponibilitat del mateixos i altres.

FASE 3: ELABORACIÓ DEL DOSSIER DE TREBALL PER L’ALUMNE

DATA: 9/21 Març i 2/4 Abril

HORES: de 10,15h.-11,15h. i de 15,30h.-17,30h. els dies (9 Març i 2 Abril). I de 9.15-11-15h els dies (21 Març i 4 Abril)

Objectius: ·Elaborar un dossier de treball per l’alumne, de l’orientació acadèmico-professional

Destinataris/àries: Alumnes de 4t. d’ESO

ACTIVITATS I CONTINGUTS

·Tenint en compte les propostes de millora de la fase 1 i partint de tot el material trobat en la recerca de la fase 2, elaborarem un dossier de treball per l’alumne, on es determinarà pas a pas tot el procés de autoconeixement, plantejament acadèmico-professional sense ESO i amb ESO, coneixement sistema educatiu (Cicles formatius de Grau Mitjà i Superior, Batxillerat, Universitat), sortides professional i decisió final.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

·Quadrant d’enregistrament de continguts trobats en la recerca, determinant l’aplicabilitat, ubicació, disponibilitat del mateixos i altres. ·Dossier

INDICADORS D’AVALUACIÓ

·Valoració qualitativa (grau d’implicació, sinceritat, posta en comú i altres) de l’elaboració dels tests d’autoconeixement ·Valoració qualitativa (adequació, concreció, resolució real, i altres) de la resolució de casos pràctics, mitjançant Role Playing, d’orientació acadèmico professional. ·Valoració qualitativa (redacció, estructuració, claredat i altres) de l’elaboració d’un Currículum Vitae i carta de presentació

FASE 4: ELABORACIÓ DEL BLOC

DATA: 9/16/23/30/11/18/25 d’Abril

HORES: de 10,15h.-11,15h. i de 15,30h.-17,30h. els dies (9/16/23/30 Abril). I de 9.15-11-15h els dies (11/18/25 Abril)

Objectius: ·Elaboració d’un bloc d’orientació acadèmico-professional

Destinataris/àries: Alumnes de 4t. d’ESO, tutors, coordinadora pedagògica professors en general i  psicopedagog del centre

ACTIVITATS I CONTINGUTS

·Elaborar un bloc que organitzi, estructuri i ampliï tota la informació que te cabuda en el dossier de l’alumne i on també hi siguin reflectides totes i cadascuna de les sessions a realitzar en el curs d’orientació acadèmico-professional.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

·Bloc ·Recursos TIC online ·Vídeos, dossiers PDF, fitxes, llibres PDF, aplicatius interactius i altres

INDICADORS D’AVALUACIÓ

·Valoració qualitativa (recursos oferts, enllaços, documents, utilitat, coherència amb els objectius definits vídeos i altres) i quantitava (varietat de recursos metodològics online) del bloc per part del psicopedagog i tutors, com dels mateixos alumnes.

FASE 5: Avaluació

DATA: 2/9/16/23/30 de Maig i 6/13/20 de Juny

HORES: de 13,45 a 14,45h.

Objectius: ·Autoavaluació del dossier de l’alumne ·Avaluar la utilitat, practicitat i qualitat dels continguts del bloc per part d’alumnes, tutors i psicopedagog

Destinataris/àries: Alumnes de 4t. d’ESO, psicopedagog i tutors

ACTIVITATS I CONTINGUTS

·En Maig i Juny, implementarem una part del dossier i del bloc elaborats. La impossibilitat de dur a la pràctica la totalitat del dossier implicaria un any més, aspecte evidentment impossible. Així doncs en els darrers dos mesos, i tenint en compte en el punt de treball realitzat en l’orientació acadèmico-professional del curs en qüestió, implementarem la part del dossier que correspongui paral·lelament amb el Bloc. ·L’alumne farà una valoració total del dossier elaborat, al igual que el bloc en una de les sessions.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

·Dossier i Bloc d’orientació acadèmico-professional

INDICADORS D’AVALUACIÓ

·Elaboració d’un qüestionari amb preguntes valoratives referents a: Practicitat, efectivitat d’aprenentatge, coherència de continguts, utilitat, claredat en l’estructura dels continguts i recursos, factor motivacional, congruència, contextualització educativa catalana,  del dossier i del Bloc.

CONCLUSIONS FINALS

Voldria iniciar les conclusions finals, esmentan la particularitat del meu Pràcticum I, doncs aquestes han modificat el plantejament inicial del mateix i han fet que el Pràcticum I, hagi estat un Pràcticum un pel diferent, potser, de la majoria.
L'Institut on he desenvolupat el Pràcticum I, és a on treballo, com a Educador d'Educació Especial. 
Així la proposta inicial d'hores de pràctiques va plantejar-se, des d'un aspecte molt més presencial, posteriorment (m'incrementen en cinc hores més lectives i enguany el centre fa jornada intensiva) ho és menys, realitzant més hores de pràctiques per la tarda, enfocades a recerca d'informació, estudi de casos i documentació.

Ans al contrari del que pot semblar, particularment a suposat per a mi un enriquiment enorme, no tant sols pels aspectes d'intervenció directa, sinó també pel coneixement estructural i també estratègic del funcionament del centre en general, per l'especificació professional i funcions del psicopedagog del centre, així com també pel coneixement del rol que desenvolupa i de la incidència que aquest té en el centre (particularment penso que la figura del psicopedagog és sovint difícil i a estones un tant solitària). No sempre tots els docents entenen les funcions d'aquest o pensen que no és un professional estrictament necesari. Sigui com sigui, el psicopedagog és una mescla de relacions públiques, investigador, dinamitzador, mediador, orientador, consultor, facilitador i cohesionador de situacions i persones. Realment díficil, però no per això, menys motivador, ans el contrari, penso que és un professional amb un perfil apasionant.

També crec profundament, que una de les funcions importants del psicopedagog, és crear una certa cultura psicopedagògica, que vagi calant de manera progresiva i positiva en tot el cos docent i equip directiu. Cal doncs explicar, aprendre i aprehendre, dialogar, renovarse contínuament de conceptes, teories, metodologies i instruments, que puguin compartir-se en la quotidianeitat del centre amb el companys. Cal apropar-se desde la psicopedagogia i com a psicopedagogs a les realitats i maneres de veure dels altres, cal fer simbiosis cultural... cal fer un cafè de tant en tant. 

I és clar, en la posibilitat de crèixer i formar-nos com a psicopedagogs, la guia, atenció, consells i orientacions del tutor de pràctiques, Julià (per part del centre) i l'Anna (per part de l'UOC), són i es fan imprescindibles i necesaris. GRÀCIES, per l'acompanyament i l'atenció.

CAS 6

Demanda de la intervenció
La tutora de l'alumna, sol·licita seguiment psicopedagògic perquè és del parer que li manca ajut en l'organitazació dels seus estudis.
La mare dón autorització per passar-li tests si és creu necesari.

Dades i observacions personals i acadèmics a destacar

• Té interés en les assignatures, però amb mancances i no sempre fa la feina
• Es distreu massa a l'aula
• Seria necessari repàs en les diverses matèries

L'alumna té dictàmen. Va a reforç de català, castellà i matemàtiques. Li costa progresar i ara com ara, els resultats són molt poc satisfactoris. La tutora suggereix a la mare que li cerqui reforç de totes les matèries fora el centre i aquesta accedeix a fer-ho. 
L'alumna necesita contínuament un referencial adult que l'orienti i l'ajudi en matèria d'estudi i treball.

Entrevista personal 1. (Seguiment psicopedagògic)

• L'organització de la llibreta, agenda i apunts en general, resten força bén estructurats
• S'apunta la feina escolar
• Es parla amb ella de les possibles dificultats que hi pot trobar en el dia a dia de les matèries i del centre
• Se li proposa dues entrevistes més per a administrar-li el test de Matrius Progressives de Raven i el CEA, Qüestionari d'Estratègies d'Aprenentatge

Entrevista personal 2. (Test de matrius progresives de Raven)

Se li administra el test de matrius progresives de Raven, amb un resultat per sota del promig de capacitat intel·lectual, CI= 85 (mitja 100).

Entrevista personal 3. (Test CEA) )

Se li administra el test CEA (Qüestionari de Estrategies d'Aprenentatge), amb una escala de sensibilització baixa en quan a motivació, actitud i control emocional.  

Escala d'elaboració, molt baixa, referent a elaboració, organització i selecció de la tasca a fer. Escala de personalització baixa, referent a transferència, pensament creatiu i crítci i recuperació de conceptes previs. Escala de metacognició, referent a planificació i avaluació, molt baixa i referent a l'autoregulació alta.

Reflexions generals

Cal centrar-se en les estratègies d'aprenentatge per a millorar el seu rendiment acadèmic i en conseqüencia augmentar la seva autoestima, fet que li facilitaria en cert grau, una interelació amb els iguals més positiva.

Aspectes a tenir en compte:

• Se li han d'asignar tasques de treball més sencilles i cal argumentar, perquè i cal anar augmentant el nivell de dificultat per a què vegi que de manera gradual és molt més factible
• Cal reestructurar el com i l'horari del temps dedicat a l'àmbit curricular-acadèmic
• Cal anar cumplint la reestructuració anteriorment esmentada
• Aumentar les seves estratègies d'aprenentatge metacognitives 
• Motivar-la i dotar-la d'instruments en la creació del pensament crític i creatiu

TEST DE MATRIUS PROGRESSIVES DE RAVEN

TEST CEA (QÜESTIONARI ESTRATÈGIES APRENENTATGE)

CAS 5

Demanda de la intervenció
A demanda de la tutora, aquesta demana al psicopedagog que estudii i intervingui en el cas d'una alumna, en la qual se li aprecia diversos aspectes:

• Té problemes d'imatge
• S'observa una primesa extrema (s'ha aprimat darrerament)
• Manifesta una mentalitat anorèxica
• Té una alimentació escasa, quantitativament parlant, per la seva edat 
• Dorm poques hores per poder estudiar

S'observa doncs una possible anorèxia, i tot i que des de casa li han comentat la posibilitat d'anar al psicòleg, ella no vol anr-hi inicialment, però al final acava accedint.

Fa piano i flaviol al conservatori del poble i darrerament ha baixat el seu rendiment curricular. Hem de dir també que té problemes d'esquena, sovint se'n resenteix, tot i que fa natació.

Dades i observacions personals i acadèmics a destacar

• Va al psiquiatra i al psicòleg en consulta privada. És acompanyada per la mare a consulta, però no es mostra gaire oberta ni participativa en les sessions
• Va a la nutricionista sense acompanyament, però igualment mostra una actitut oberta, ni receptiva.
• En la passació de test tampoc és mostra massa disposada a realitzar-los tot i que finalment ho fa.

Entrevista personal 1. (Test de matrius progresives de Raven)
Se li administra el test de matrius progresives de Raven, amb unes puntuacions directes, PD= 39 i un percentil, Pc= 17,5. Situant-se en la part baixa del promig intel·lectual -el promig percentil estàndar es troba entre 25 i 75-. La puntuació obtinguda no indica un dèficit intel·lectual sinó una indicació orientativa de la seva capacitat intel·lectual, ja que en psicolologia CI s'hauria de mesurar amb diverses proves per aconseguir resultats més concrets i realistes. 

Entrevista personal 2. (Test CEA) )

Se li administra el test CEA (Qüestionari de Estrategies d'Aprenentatge) de quatre categories. La primera, correspont a l'escala de sensibilització, ha estat força bona en l'aspecte de la motivació i l'interès pels estudis, però molt baixa respecte a la integració al grup-classe i al control emocional davant dels examens. La segona, l'escala d'elaboració, puntua molt alt en l'elaboració de la informació i en la realització de resums, esquemes o mapes conceptuals, així com en la selecció i diferenciació de les idees essencials de les secundàries. En l'escala de personalització cal destacar l'aplicació que en fa del que ha après aplicant-lo als nous coneixements i el seu pensament creatiu i crític envers els coneixements adquirits i la bona disposició en recuperar la informació emmagatzemada en la memòria. Per últim, en l'escala metacognitiva planifica el seu propi treball escolar i fa una avaluació personal dels nivells de comprensió que va assolint, sabent regular els temps i l'esforç que hi ha de dedicar.

Entrevista personal 3. (Test EDI2. Inventari de transtorns de la conducta alimentària)
Se'n despren doncs:

• El factor BD d'insatisfacció corporal; no es troba a gust amb el seu cos o alguna part del mateix
• El factor ID desconfiança interpersonal, avalua el sentiment general d'alineació del subjecte i el seu desinterès per establir relacions íntimes, així com la dificultat per a expressar els seus propis sentiments i pensaments.
• El factor A ascetisme, mesura la tendència a cercar la vitut per mitjà de certs ideals espirituals com l'autodisciplina, el sacrifici, l'autosuperació i el control de les necessitats corporals.
• El factor SI d'inseguritat social, avalua la creença de què les relacions socials són tenses, insegures, incòmoodes, insatisfactòries i, generalment, d'escassa qualitat.

Entrevista personal 4. (Test HSPQ. Qüestionari de Personalitat per Adolescents)
L'alumna mostra un perfil d'una noia molt reservada i que pot veure's afectada emocionalment, més aviat calmada i poc activa, quelcom obstinada i prudent, actua per conveniència pròpia, tímida i impressionable, no agradant-li massa actuar en grup, més aviat individualista i insegura amb possibles sensacions de culpabilitat. Es pot considerarcom a autosuficient, més o menys integrada al grup i trobar-se tensa en algunes ocasions.
Cal destacar els factors d'ansietat i el d'introversió en punts extrems i els factors de calma-excitabilitat i els de dependència-independència a prop del promig.

Reflexions generals
Hem de dir que inicialment l'alumna mostra un descens en el rendiment curricular i tot i que el resultat del test Raven de Matrius progressives, mostra una puntuació més baixa de la mitjana, queda clar que sovint cal fer una triangulació comparativa (test, resultats acadèmics, aspectes quotidians, per exemble) per a constatar el resultat del test. No sempre aquest reflexa la realitat de CI de l'alumna en qüestió.
Per altra banda observem una escasa predisposició a la psicòloga, psiquiatra i nutricionista, tot i així és evident la necesarietat continuativa de dits recursos, procurant que l'alumna vagi obrint-se i així poder incidir en determinats aspectes que puguin ajudar-la a nivell intrapersornal i interpersonal.
En l'aspecte interpersonal cal facilitar-li i motivar-li a treballs de tipus cooperatius amb el companys de l'aula. La metodologia cooperativa pot ser introduida en qualsevol matèria amb facilitat.
Finalment cal també des del centre (professors amb els que te matèria), tenir cura dels aspectes alimentaris necessaris al llarg de les hores que roman al centre, concretament l'esmorzar.




TEST DE MATRIUS PROGRESSIVES DE RAVEN

TEST EDI2.  INVENTARI DE TRANSTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTARIA

TEST CEA (QÜESTIONARI ESTRATÈGIES APRENENTATGE)

TEST HSPQ (QÜESTIONARI DE PERSONALITAT PER ADOLESCENTS)

CAS 4

Demanda de la intervenció
La tutora fa demanda al psicopedagog del centre d'un alumne de 2on d'ESO, degut al seu baix rendiment acadèmic i la manca de motivació sistemàtica en el treball curricular.

Dades i observacions personals i acadèmics a destacar

• No té hàbits d'estudi
• Es considerade pel professorat intel·ligent
• S'avorreix a les classes
• No fa deures i manté una actitut passiva vers els treballs
• No admet les limitacions de l'adult 
• A casa no és molt comunicativa
• Els pares tenen consulta periòdica amb un psicòleg, per a què aquest els ajudi a com han d'actuar amb el seu fill.

Entrevista personal 1. (Test de matrius progresives de Raven)
Se li administra el test de matrius progresives de Raven, amb unes puntuacions directes, PD= 47 i un percentil, Pc= 50. Situant-se en la part mitja del promig intel·lectual -el promig percentil estàndar es troba entre 25 i 75-. La puntuació obtinguda indica les seves bones possibilitats, però no són aprofitades, degut a la manca d'organització i planificació del seu treball personal.

Entrevista personal 2. (Test CEA)
Se li administra el test de qüestionari d'estratègies d'aprenentatge de quatre categories. La primera, corresponent a l'escala de sensibilització no és bona en l'aspecte de la motivació i l'interès pels estudis que hauria de millorar, però millor amb respecte a la integració al grup-classe i al control emocional davant dels exàmens. La segona, l'escala d'elaboració, puntua molt baix en l'elaboració de la informació i en la realització de resums, esquemes o mapes conceptuals, però també millora al saber diferenciar les idees essencials de les secundàries. En l'escala de personalització no fa una aplicació o actualització dels coneixements apresos anteriorment als nous contextos d'ensenyament-aprenentatge i no utilitza el seu pensament creatiu i crític per valorar el que aprén ni el propi recurs de la memòria per recuperar la informació que necessita. Per últim, en l'escala metacognitiva té dificultats en planificar el seu propi treball escolar i no fa una avaluació personal dels nivells de comprensió que va assolint. Li costa regular el temps i l'esforç que hi ha de dedicar a l'estudi.

Entrevista personal 3. (Test HSPQ)
Se li administra el test qüestionari de personalitat per a adolescents, HSPQ. En aquest, a partir de les seves respostes, mostra el perfil d'un noi obert i sociable, emocionalment estable i calmat, mostrant-se dominant; essent en aquesta edat un factor que denota agressibitat perquè encara els adolescents no han après les tècniques de manipulació social. Entusiasta i emprenedor, no inhibit i espontani amb una sensibilitat dura: rebutja les il·lusions, és realista i confia solament en ell mateix. Més aviat autosuficient i sap integrar-se al grup, manifestant-se socialment tranquil i relaxat.
Els factors de segon ordre cal destacar la seva calma i la seva independència, és a dir, atrevit i mordaç; buscarà aquelles situacions en què es premiï una conducta determinada o almenys es toleri, podent manifestar un considerable grau d'iniciativa.

Reflexions generals
L'alumne mostra un CI estandar per la seva edad i és evident una manca de formació en quan a estratègies d'aprenentatge. És necesari doncs l'adquisició d'algunes estratègies que puguin facilitar-li el procès d'entendre, planificar, autoregular-se i avaluar dit procés.
Per altra banda mostra una relació positiva i força directa amb la resta de companys i grup classe en general, tot i que amb l'entesa dels límits establerts per l'adult referencial, li costa acceptar-los. En aquest sentit el psicopedagog pot fer algunes entrevistes personals per facilitar-li l'aprenentatge d'estratègies d'aprenentatge i a la vegada mantenir una relació de caire positiva, oberta, coherent i honesta, per a què l'alumne faci un canvi asociatiu en positiu, de la figura referencial adulta i dels límits necesaris per crèixer.


TEST DE MATRIUS PROGRESSIVES DE RAVEN

TEST CEA (QÜESTIONARI ESTRATÈGIES 

APRENENTATGE)

TEST HSPQ (QÜESTIONARI DE PERSONALITAT PER 

ADOLESCENTS)

CAS 3

Demanda de la intervenció
Estudi i valoració de la dificultat en quant a la atenció, concentració i organització en el procés d'aprenentatge.

Dades i observacions personals i acadèmics a destacar
L'alumne presenta dificultats d'aprenentatge degut a la seva falta de concentració i dificultat per a mantenir-se atent a les explicacions del professor/a. També mostra dificultats per a memoritzar conceptes.
Té un entorn familiar arrelat a la Selva del Camp. Són tres germans essent l'alumne el més gran dels tres.
Explica textualment: "la meva mare m'ho explica bé i m'ajuda quan tinc problemes per estudiar. Tinc un professor d'anglès que em fa repàs un dia a la setmana".

A primària la trajectoria curricular va ser positiva, però l'any passat quan va començar a anar a l'institut, diu; "va ser bastant dur... vaig suspendre molt però finalment em van aprovar, no entenia als professors i això mateix em passa aquest any, sobretot a Català i Matemàtiques. No entenc als professors quan expliquen a classe i desconecto fàcilment. Amb la meva mare si que ho entenc tot, però també entenc que els professors no poden estan tant per mi, hi ha més gent a classe".
Entrevista personal 1. (Demanda i valoració)
En general el noi es troba bé al centre. El seu rendiment acadèmic és bó però podria millorar més. L'àrea que més l'interesa és Educació Física. De les àrees instrumentals, matemàtiques segueix la classe amb normalitat i aprova, en quan a llengües; en principi de vegades té dificultats, tot i que no sempre expresa els dubtes. Reconeix que sovint li costa seguir entendre les explicacions del professor/a.
Cada dia fa els deures i la seva mare li ajuda amb les dificultats quan li demana.

Entrevista personal 2. (Test EFAI)
Se li administra el test EFAI (test d'avaluació factorial de les aptitus intel·lectuals), del qual se n'extreuen les següents conclussions:

• És de ritme lent 
• Necesita dels seu espai i temps per acomodar-se al treball
• No és molt expressiu, més aviat pensatiu
• Mostra depèndencia contínua de el referent adult
• No l'interesa els estudis
• És de fàcil distracció

Entrevista personal 3. (Test CEA)

Se li administra el test CEA (Qüestionari de Estrategies d'Aprenentatge), del qual se n'extreuen les següents conclussions:

• Motivació baixa
• Actitud desinteresada
• Control emocional, força elevat
• Poca organització
• Pensament creatiu-crític i recuperació baixa
• Planificació, avaluació i autoregulació estratègica, baixes.

Entrevista personal 4. (Test de matrius progressives de Raven)

Se li administra el test de matrius progressives de Raven per a determinar el seu CI: 114 (estandar).

Reflexions generals
Podem observar com l'alumna mostra una desmotivació general en referència a l'aspecte curricular, degut a la necesarietat d'aquest de fer processos d'aprenentatge a un ritme més pausat que la majoria dels alumnes. També és deficitari en aspectes de planificació, autoregulació i avaluació d'estratègies  d'aprenentatge, fet que li dificulta encara més el seu progrés en l'aspecte curricular.
El seu CI resta en la mitja general estandar.
En l'aspecte relacional social, també mostra inadaptació mitjana deguda en part a la seva manera de ser introvertida i a pinzellades tímida, però també deguda a una manca de motivació i autoestima propiciada pel seu poc progrès curricular.
Així doncs la intervenció ha de matissar-se en l'entrenament d'estratègies d'aprenentatge per una banda, en un major recolzament de la figura referencial adulta educativa (professors) i en un cert seguiment basat en aspectes conceptuals de psicologia positiva, que potenciin la seva autoestima i confiança en si mateix i en conseqüència un augment de la seva motivació general.


TEST EFAI (AVALUACIÓ FACTORIAL DE LES APTITUTS INTEL·LECTUALS)

TEST CEA (QÜESTIONARI ESTRATÈGIES APRENENTATGE)

TEST DE MATRIUS PROGRESSIVES DE RAVEN