Immersos
en el paradigma inclusiu és fa evident per part del psicopedagog la
necesarietat de tenir present l'atenció psico-educativa, a una diversitat
d'alumnes, cada cop més àmplia i variada. Sia pel seu país d'origen, com per
les característiques idiosincràtiques de les peculiaritats individuals de tota
mena (de tipus conductual, de tipus mental i de tipus físic). Cal conèixer
doncs dita realitat, des d'una òptica propera, per a poder oferir d'una manera
qualitativa, aquell recurs o procediment idoni per a cada alumne.
L'IES
pretén una formació integral de l'alumnat en tots els seus aspectes:
intel·lectual, motriu, personal, afectiu, d'actuació i d'inserció social i professional. Per aquest
motiu, té unes àmplies funcions formatives i orientadores i potencia que els
alumnes adquireixin un domini de les competències bàsiques perquè puguin
incorporar- se a uns
estudis posteriors o
a una activitat laboral i, posteriorment, puguin
prendre part en la societat activament i amb responsabilitat.
PROCÉS PER A LA DETECCIÓ DE LES NECESSITATS DE L'ALUMNAT
El centre,
per
tal
de
detectar les necessitats educatives, té present:En cas d’ alumnes ja escolaritzats en el centre: els resultats
acadèmics del curs anterior al qual cursa
l’alumne/a, la informació
dels tutors/es i el
seguiment dels psicopedagogs/es del centre.
En el cas d’alumnat de
nova incorporació
al Centre, provinent de sisè de primària de centres adscrits: la informació
donada pels tutors dels centres, tant oralment
(mitjançant reunions) com per escrit (mitjançant informes,...), els dictàmens d’escolarització, informes específics, etc. Saber si els alumnes
tenien algun tipus de suport
en el centre de procedència (aula d’educació especial, USEE), es mantenen entrevistes amb els especialistes dels centres (psicopedagogs, mestres
de pedagogia terapèutica,...) amb la professional de l’EAP que en fa el seguiment
. Aquestes reunions normalment es concerten a l’hora en què es reuneix la comissió d’atenció a la diversitat o a l’hora de reunió de tutors de primer d’ESO.Un cop es té la informació es traspassa a l’equip docent per prendre les mesures
pertinents. Cal remarcar també, que cada professor en l’iniciar el curs fa una avaluació inicial
de l’alumnat per valorar el seu
procés d’aprenentatge.En el cas d’alumnes d’incorporació
tardana, es fa una avaluació
inicial bàsicament de les àrees
instrumentals, i la du a terme la professional
CLIC (coordinadora del centre
de
llengua
i
cohesió
social).Els tutors del centre fan un seguiment
del seu grup d’alumnes i si en un moment determinat detectenalguna necessitat sol·liciten la intervenció delspsicopedagogs/es del centre per tal que en facin una valoració, aquesta es traspassa a la CAD la qual
estudia els recursos que s’han de donar a l’alumne/a
en qüestió. En algunes ocasions, la sol·licitud d’intervenció dels psicopedagogs/es es fa via pares o equip
docent.Es registra a través dels fulls
de registre de l’alumnat, la detecció d’un/a
alumne/a i el seu seguiment, el qual
està a disposició de la CAD.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT. LÍNIES GENERALS D'ACTUACIÓ
ESTRATÈGIES ORGANITZATIVES
Desdoblaments: Integrats per grups d’alumnes
distribuïts de forma heterogènia, per ordre alfabètic. Es realitzen dins d’unmateix nivell i normalment en les àrees instrumentals, al llarg de tota l’ESO.
USEE: Formada per un grup reduït d’alumnes amb
dictamen d’escolarització de tots
els cursos de l’ESO. Sempre que
sigui possible, aquest alumnat romandrà
a l’aula ordinària amb un professor de suport.
Matèries optatives: Algunes d’aquestes matèries van adreçades a alumnes que
tenen un procés d’aprenentatge més ràpid per tal de que puguin ampliar els seus coneixements.
Grups reduïts o flexibles: Integrats per l’alumnat en
procés d’aprenentatge lent (grup de reforç) i per alumnes de NEE.
Pretenen que els alumnes puguin millorar el seu rendiment i assolir lescompetències bàsiques de les àrees instrumentals. Són grups reduïts i oberts.
Atencions individualitzades: Atès que no hi ha aula d’acollida, van adreçades
bàsicament a l’alumnat d’incorporació tardana.
També, si és necessari, de vegades es dediquen als alumnes
amb manca d’hàbits i d’
organització.
Distribució de grups: Quan es du a terme la distribució d’alumnat a primer d’ESO es tenen en compte els criteris següents:
- Centre de procedència
Nombre de nois i de noies
Alumnat repetidor
- Alumnat amb conductes disruptives
- Procés d’aprenentatge
- Alumnat amb NEE
- Incompatibilitat
entre
els alumnes (p.e.
casos d’assetjament).
- Es distribueixen equitativament entre els grups que
- formen el curs perquè
dins
de tots els grups hi hagi una tipologia diversa d’alumnat. Normalment aquests
grups es van mantenint
al llarg de tota l’ESO amb alguna petita modificació
sempre que convingui, excepte a quart
d’ESO que es distribueixen per itineraris.
En
els desdoblaments i en els grups de reforç s’utilitza el mateix material que a
l’aula ordinària, sempre que sigui possible, i tenint en compte les
competències bàsiques.En
els grups de NEE, USEE o de programa de diversificació curricular
els materials s’adapten
a l’alumne o al grup, tenint en compte les capacitats, necessitats i
interessos dels alumnes. Es generen adaptacions curriculars o plans
individualitzats. Aquests es van revisant al llarg del curs.
Treball
de tècniques i hàbits d’estudi, valors, habilitats socials, convivència. Seguiment
del procés d’aprenentage de l’alumnat amb les famílies, coordinació amb els
possibles suports externs que rebi
l’alumnat, i si
escau amb els psicopedagogs del centre i l’EAP.Orientació acadèmica
i professional personalitzada, sobretot en els canvis de
cicle i específicament a tercer d’ESO amb els nous itineraris.
ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES
S’intenta
treballar en petit grup. S’interactua de
manera que tots els
alumnes del grup participin
activament a la classe. Atès el nombre
d’alumnes, es pot
fer un seguiment individual més acurat. Seguiment
del treball diari.
La majoria
d’aquests alumnes s’avaluaran
tenint en compte els criteris
d’avaluació indicats a la seva adaptació curricular o pla individualitzat.Pel
que fa als desdoblaments, l’avaluació es farà tenint en compte la capacitat,
l’interès, l’actitud i l’assoliment de
les competències bàsiques que mostri l’alumnat.
La varietat i funcionalitat de recursos d'un centre, en el cas que ens ocupa referent a qüestions de diversitat inclusiva, poden facilitar més o menys dita inclusivitat.
Així, mitjançant el procés de detecció de les necessitats de l'alumnat (mireu diagrama annex anterior), cal saber aplicar aquelles estratègies curriculars i metodològiques que siguin més adients per a cada alumne.
Hem de dir que la diversitat de perfils d'alumnat, malgrat la dificultat afegida que representa en tant en quan com a repte educatiu, enriqueix un centre i no el contrari.
La diversitat desacomoda, desde els professionals fins als mateixos alumnes, ens recorda contínuament que la vida també és diversa i que cal saber adaptar-se, cal saber aprehendre de les noves situacions, cal saber assimilar i acomodar novament els nous aprenentatges.
La diversitat és doncs necessària per a a continuar creixent com a professionals i persones.
