ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Immersos en el paradigma inclusiu és fa evident per part del psicopedagog la necesarietat de tenir present l'atenció psico-educativa, a una diversitat d'alumnes, cada cop més àmplia i variada. Sia pel seu país d'origen, com per les característiques idiosincràtiques de les peculiaritats individuals de tota mena (de tipus conductual, de tipus mental i de tipus físic). Cal conèixer doncs dita realitat, des d'una òptica propera, per a poder oferir d'una manera qualitativa, aquell recurs o procediment idoni per a cada alumne.

L'IES pretén una formació integral de l'alumnat en tots els seus aspectes: intel·lectual, motriu, personal, afectiu, d'actuació i  d'inserció social i professional. Per aquest motiu, té unes àmplies funcions formatives i orientadores i potencia que els alumnes adquireixin un domini de les competències bàsiques perquè puguin incorporar- se  a  uns  estudis  posteriors  o  a  una  activitat laboral i, posteriorment, puguin prendre part en la societat activament i amb responsabilitat.

PROCÉS PER A LA DETECCIÓ DE LES NECESSITATS DE L'ALUMNAT

El   centre,   per   tal   de   detectar   les necessitats educatives, té present:En cas d’ alumnes ja escolaritzats en el centre: els resultats acadèmics del curs anterior al qual cursa l’alumne/a, la informació dels tutors/es i el seguiment dels psicopedagogs/es del centre.

En  el  cas  d’alumnat de  nova  incorporació al Centre, provinent de sisè de primària de centres adscrits:  la informació donada pels tutors dels centres,  tant  oralment  (mitjançant  reunions) com per escrit (mitjançant informes,...), els dictàmens d’escolarització, informes específics, etc. Saber si els alumnes tenien algun tipus de suport en el centre de procedència (aula d’educació especial, USEE), es mantenen entrevistes amb els especialistes dels centres (psicopedagogs, mestres de pedagogia terapèutica,...) amb la professional de l’EAP que en fa el seguiment . Aquestes reunions normalment es concerten a l’hora en què es reuneix la comissió d’atenció a la diversitat o  a l’hora de reunió de tutors de primer d’ESO.Un  cop  es  té  la  informació es  traspassa a  l’equip docent per prendre les mesures pertinents. Cal remarcar també,  que  cada  professor en  l’iniciar  el curs fa una avaluació inicial de l’alumnat per valorar el seu procés d’aprenentatge.En el cas d’alumnes d’incorporació tardana, es fa una avaluació inicial bàsicament de les àrees instrumentals, i la du a terme la professional CLIC (coordinadora  del  centre  de  llengua  i  cohesió social).Els tutors del centre fan un seguiment del seu grup d’alumnes  i  si  en  un  moment  determinat  detectenalguna   necessitat   sol·liciten   la   intervenció   delspsicopedagogs/es del centre per tal que en facin una valoració, aquesta es traspassa a la CAD la qual estudia els recursos que s’han de donar a l’alumne/a en qüestió. En algunes ocasions, la sol·licitud d’intervenció dels psicopedagogs/es es fa via pares o equip docent.Es registra a través dels fulls de registre de l’alumnat, la detecció d’un/a alumne/a i el seu seguiment, el qual està a disposició de la CAD.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT. LÍNIES GENERALS D'ACTUACIÓ
ESTRATÈGIES ORGANITZATIVES

 

Desdoblaments: Integrats per grups d’alumnes distribuïts de forma heterogènia, per ordre alfabètic. Es realitzen dins d’unmateix nivell i normalment en les àrees instrumentals, al llarg de tota l’ESO. 

USEE: Formada per un grup reduït d’alumnes amb dictamen d’escolarització de tots els cursos de l’ESO. Sempre que sigui possible, aquest alumnat romandrà a l’aula ordinària amb un professor de suport. 

Matèries optatives: Algunes d’aquestes matèries van adreçades a alumnes que tenen un procés d’aprenentatge més ràpid per tal de que puguin ampliar els seus coneixements. 

Grups reduïts o flexibles: Integrats per  l’alumnat en  procés d’aprenentatge lent (grup de reforç) i per alumnes de NEE. Pretenen que els alumnes puguin millorar el seu rendiment i assolir lescompetències bàsiques de les àrees instrumentals. Són grups reduïts i oberts.

Atencions individualitzades: Atès que no hi ha aula d’acollida, van adreçades bàsicament a l’alumnat d’incorporació tardana. També, si és necessari, de vegades es dediquen als alumnes amb manca d’hàbits i d’ organització.

Distribució de grups: Quan es du a terme la distribució d’alumnat a primer d’ESO es tenen en compte els criteris següents:

• Centre de procedència Nombre de nois i de noies Alumnat repetidor
• Alumnat amb conductes disruptives
• Procés d’aprenentatge
• Alumnat amb NEE
• Incompatibilitat   entre   els   alumnes   (p.e.   casos d’assetjament).
• Es distribueixen equitativament entre els grups que
• formen el curs perquè dins de tots els grups hi hagi una tipologia diversa d’alumnat. Normalment aquests grups es van mantenint al llarg de tota l’ESO amb alguna petita modificació sempre que convingui, excepte a quart   d’ESO que es distribueixen per itineraris.

ESTRATÈGIES CURRICULARS                                            

En els desdoblaments i en els grups de reforç s’utilitza el mateix material que a l’aula ordinària, sempre que sigui possible, i tenint en compte les competències bàsiques.En els grups de NEE, USEE o de programa de diversificació   curricular   els   materials   s’adapten   a l’alumne o al grup, tenint en compte les capacitats, necessitats i interessos dels alumnes. Es generen adaptacions curriculars o plans individualitzats. Aquests es van revisant al llarg del curs. 

ACCIÓ TUTORIAL                               

Treball de tècniques i hàbits d’estudi, valors, habilitats socials, convivència. Seguiment del procés d’aprenentage de l’alumnat amb les famílies, coordinació amb els possibles suports externs   que   rebi   l’alumnat,   i   si   escau   amb   els psicopedagogs del centre i l’EAP.Orientació  acadèmica  i   professional  personalitzada, sobretot en els canvis de cicle i específicament a tercer d’ESO amb els nous itineraris. 

ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES

S’intenta treballar en petit grup. S’interactua de  manera que  tots  els  alumnes del  grup participin activament a la classe. Atès  el  nombre  d’alumnes,  es  pot  fer  un  seguiment individual més acurat. Seguiment del treball diari.  

AVALUACIÓ DE L'ALUMNAT

La  majoria  d’aquests  alumnes  s’avaluaran  tenint  en compte els criteris d’avaluació indicats a la seva adaptació curricular o pla individualitzat.Pel que fa als desdoblaments, l’avaluació es farà tenint en compte la capacitat, l’interès, l’actitud i l’assoliment  de les competències bàsiques que mostri l’alumnat.

REFLEXIONS

La varietat i funcionalitat de recursos d'un centre, en el cas que ens ocupa referent a qüestions de diversitat inclusiva, poden facilitar més o menys dita inclusivitat.
Així, mitjançant el procés de detecció de les necessitats de l'alumnat (mireu diagrama annex anterior), cal saber aplicar aquelles estratègies curriculars i metodològiques que siguin més adients per a cada alumne.
Hem de dir que la diversitat de perfils d'alumnat, malgrat la dificultat afegida que representa en tant en quan com a repte educatiu, enriqueix un centre i no el contrari. 
La diversitat desacomoda, desde els professionals fins als mateixos alumnes, ens recorda contínuament que la vida també és diversa i que cal saber adaptar-se, cal saber aprehendre de les noves situacions, cal saber assimilar i acomodar novament els nous aprenentatges. 
La diversitat és doncs necessària per a a continuar creixent com a professionals i persones.

ELABORACIÓ DELS PLANS INDIVIDUALITZATS

Un dels aspectes importàntissims de les funcions del psicopedagog és la realització dels Plans Individualitzats que cal realitzar degut a la diversitat d'alumnes i de la necessarietat de l'adaptació curricular a aquestos, per a què, el seu bagatgen en els processos d'ensenyament i aprenentatge, així com en el personal, siguin el més fructífers possibles.

Hem de considerar que l’alumnat ha de ser el protagonista de les aules, que existeixen més intel·ligències que la lingüística i matemàtica (lletres o ciències), que les competències estan per ser assolides i treballades, que la creació de pensament crític ha de ser un objectiu clar per part del professorat.  

Què vol dir alumnat amb necessitats educatives específiques? 
Potser només pensem en persones amb alguna discapacitat, malaltia, amb problemes socials rellevants. Segons la normativa, un PI es pot elaborar quan es consideri que pel progrés de l’alumne/a no són suficients les adaptacions incorporades a l’aula ordinària per atendre la diversitat. D’aquí s’extreu que un PI ha d’ajudar a reconèixer les necessitats educatives que pugui tenir l’alumne/a en concret. Per aquest motiu, i dins de la diversistat de situacions susceptibles d'aplicabilitat d'un PI, crec que l’alumnat repetidor amb moltes assignatures suspeses podria ser susceptible de ser considerat a tenir un PI, encara que no sigui durant tot el curs com a mínim durant els dos primers trimestres per tal d’aconseguir la motivació suficient i poder assolir els objectius i competències necessàries. La intenció seria orientar a l’alumne/a per tal de superar les dificultats del curs anterior. Es podria plantejar realitzar el PI només a les assignatures suspeses, depèn del que consideri més oportú el tutor i resta d’equip docent, així 
com la comissió d’atenció a la diversitat.  


Què és un pla individualitzat? 
“El pla individualitzat és la planificació educativa personalitzada, contextual, funcional i concreta respecte a les capacitats o competències bàsiques del curs, cicle o etapa educativa, durant un període de temps determinat, per a un alumne/a, pel qual es considera que les adaptacions incorporades a la programació general del grup-classe i les mesures de reforç o d’ampliació previstes són insuficients per al seu progrés.”

Com es fa? 
“El pla individualitzat, l’elabora l’equip de mestres o de professorat coordinat, pel tutor/a i els professionals que participen en l’atenció educativa de l’alumne/a. Si el centre docent ho considera convenient, pot participar-hi l’equip d’orientació i assessorament psicopedagògic, altres professionals dels serveis educatius que tinguin relació amb l’alumne/a, i professionals d’altres àmbits, com el social o el de la salut. El tutor o tutora és el coordinador/a responsable de l’elaboració i seguiment del pla, llevat que es decideixi que la coordinació del pla l’exerceix
un altre mestre/a o professor/a. 

També s’ha de comptar amb la participació del pare, mare o representant legal de l’alumne/a, escoltant-los durant el procés de presa de decisions, donant-los a conèixer el contingut del pla i tenint en compte el seu acord en les decisions finals. 
El pla individualitzat, l’aprova el director/a del centre docent i hi ha de constar la participació i el coneixement del pare, mare o representant legal. 
La comissió d’atenció a la diversitat promou les mesures d’informació general, ajuda  i assessorament al tutor/a coordinador/a del pla i a  l’equip de professorat, per a la seva elaboració i aplicació.”

Qui ha d’intervenir?

PERSONES QUE INTERVENEN	FUNCIONS QUE REALITZEN
Equip docent	Elabora PI
Tutor/a	Coordina PI
Professionals que participen en atenció educativa	Intervenen i coordinen PI
Tutor/a de l’alumne/a	El PI ha de recollir les expectatives de la família
Alumne/a	El PI ha de contemplar els interessos i capacitats de l’alumne/a
Director/a	Aprova PI

Informació necessària

INFORMACIÓ NECESSÀRIA PI

Dades de l’alumne/a

Nom del tutor i professors que intervenen

Data inici

Seguiment

Avaluació

Motiu pel qual l’alumne/a cursa un pla individualitzat

Objectius

Competències

Criteris d’avaluació

Durada 
Un PI no té una durada específica, va en funció de l’equip que l’elabora i segons els objectius i competències a assolir per l’alumne/a. Ha de tenir un seguiment i al final de curs una avaluació, mitjançant aquests elements podrem determinar si és necessari que l’alumnat en qüestió segueixi o no amb un pla individualitzat. 
No és necessari que el PI tingui una durada d’un curs escolar, es pot finalitzar abans de que acabi el curs, pot ser a petició del tutor o bé de la família. Sempre que un pla finalitzi abans del període previst ha de ser aprovat pel director/a del centre.  

PROPOSTA D’IMPLEMENTACIÓ DE PRÀCTIQUES


Objectius:

• Concretar l’àmbit d’intervenció de pràctiques
• Contextualitzar l’àmbit d’intervenció de pràctiques
• Conèixer la necessitat de l’àmbit d’intervenció de pràctiques

Instruments:

• Entrevista semiestructurada dirigida

Entrevista:

• En quan a orientació curricular i professional, a quins alumnes fas intervenció?
• Quins materials utilitzes?
• Quin procediment utilitzes?
• Quins passos segueixes en la orientació curricular i professional?
• Coneixes altres metodologies o a altres professionals, en el camp de la orientació curricular i professional?
• Quins aspectes creus que podrien millorar-se?
• Quins aspectes trobes que són deficitaris?
• Quina és la reacció, motivació dels alumnes? Els ajuda en la clarificació de la seva orientació curricular i professional?
• Creus que és positiu cercar com es realitza en altres Comunitats Autònomes?
• Quina pot ser el millor instrument per a recollir tot el material? Bloc o entorn Moodle?
• A quins alumnes en concret podria enfocar-se la intervenció d’orientació curricular i professional?

L’entrevista semiestructurada dirigida, parteix del plantejament (per part de l’entrevistador) de la formulació de tot un seguit de qüestions, que van realitzant-se no sempre en l’ordre establert, sinó en funció de la fluïdesa de l’entrevista i pot aprofundir en aspectes no plantejats o merament plantejats si l’entrevistador, creu important.

Així l’entrevistat menciona que realitza actualment, orientació curricular i professional, als alumnes de 4t. D’ESO i assessora en l’orientació curricular i professional, de 1r., 2on. I 3r. D’ESO, doncs són els mateixos tutors dels diversos cursos, qui porten a terme dita orientació.

Els materials que utilitza són la majoria d’elaboració pròpia, tot i que també utilitza, recursos web com:

• La pàgina d’orientació i currículum d’xtec: http://www.xtec.cat/web/curriculum/curriculum
• La pàgina d’orientació acadèmica professional: http://www.xtec.cat/web/curriculum/orientacioeducativa/academica_professional
• Orientació a l’estudiant: http://www.xtec.cat/centres/a8046785/orienta.htm

Inicialment l’alumne ha d’omplir un petit qüestionari de dades personals i posteriorment s’obre una fitxa de procediment d’orientació curricular, així com també un petit dossier d’orientació curricular  i professional per cada alumne.

Posteriorment se li passa a l’alumne un test d’autoconeixement, tot analitzant-lo conjuntament amb l’alumne, per veure quines capacitats i aptituds té més rellevants i que poden facilitar-li la orientació pròpia a nivell curricular i professional.

Seguidament, es fa un treball de coneixement dels sistema educatiu i de totes les seves possibilitats, així com també, de les diverses sortides professionals de futur.

En quan a quines altres autonomies podríem conèixer a manera de guia procedimental, esmenta les Comunitats autònomes del País Vasc i Extremadura.

En quan a possibilitats de millora, comenta la possibilitat d’establir una eina de treball d’orientació curricular i professional que englobi tots els recursos, webs i activitats online que s’utilitzin i que puguin utilitzar-se. El bloc sembla ser un bon instrument TIC per a recollir tota la informació més de tipus genèric i el Moodle del centre, per a recollir tots els documents, informació i webs que s’utilitzen actualment, reagrupant-los i millorant-los si és necessari.

Reflexions

L’entrevista és amena, propera, enriquidora i també un pel apassionada, en el sentit de dibuixar la possibilitat de crear un bloc, en el qual hi tingui cabuda tot el procediment d’orientació curricular i professional, conjuntament amb la utilització del Moodle del centre i en el qual s’hi troben força recursos i cursos d’algunes matèries de l’Institut, com tecnologia, informàtica música i ciències socials.

Personalment l'orientació curricular i professional és un tema que m'interesa moltíssim, per desconeixement d'implementació pràctic, que no teòric, i per la possibilitat d'aportar un instrument qualitatiu de gestió d'aquest àmbit, dins del centre. Per a mi suposa un aspecte imprescindible o molt important, no sempre és possible, la motivació que suposa dur a a la pràctica quelcom que fa té incentiu, de per se.